El projectes i activitats que planteje s'organitzen a partir de preguntes dels nens que donen motiu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Gradualment, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància.
Per això el recull de les converses, per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup.
Incorpore l'avaluació ( de la meua tasca i la dels infants) com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca.
Sorgeix, d'aquesta manera, la necessitat d'explicitar el relat: la història del projecte.
La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant.
El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d'estar connectat i sempre que sigui possible, allò que passa entre les quatre parets de la classe ,ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .
Cada vegada més, el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s'incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis nens i de l'actualitat. La idea de comunitat d'aprenentatge (família, criatures i mestrea articula l'aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.
Per això el recull de les converses, per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup.
Incorpore l'avaluació ( de la meua tasca i la dels infants) com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca.
Sorgeix, d'aquesta manera, la necessitat d'explicitar el relat: la història del projecte.
La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant.
El que passa a la classe i el que passa a la vida real ha d'estar connectat i sempre que sigui possible, allò que passa entre les quatre parets de la classe ,ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .
Cada vegada més, el currículum queda substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s'incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis nens i de l'actualitat. La idea de comunitat d'aprenentatge (família, criatures i mestrea articula l'aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.
Quan una persona documenta, construeix una relació entre ella mateixa com a pedagog o pedagoga i els infants, els pensaments dels quals, paraules i accions documenta. En aquest sentit , la pràctica de la documentació no pot existir de cap manera separada de la nostra pròpia implicació en el procés. Igualment, l'escenificació (és a dir, la qual cosa representem o actuem d'allò que hem documentat) és també selectiva, parcial i contextual. Nosaltres mateixos, en definitiva co-construïm i co-produïm la documentació com a subjectes i participants. Per tant, quan documentem, som co-constructors de les vides dels infants, i, al mateix temps incorporem les nostres opinions implícites sobre les accions que considerem valuoses o no en una pràctica pedagògica. Ens permet veure, per tant, com nosaltres mateixos entenem i “llegim” el que succeeix en la pràctica. A través de la documentació, ens resulta possible veure com podem relacionar-ens amb el infant d'una altra manera.
Des d'aquesta perspectiva , la documentació pot ser considerada un relat de autoreflexivitat .
El saber que no estem representant la realitat i que fem unes determinades eleccions facilita l'anàlisi crítica de la naturalesa construïda de la nostra documentació , la recerca de noves respostes.
La “documentació pedagògica” és, quant a contingut, un material que registra el que els nens i nenes diuen i fan (el treball dels nens) i la manera en el qual el pedagog es relaciona amb ells i amb el seu treball.
Aquest material pot ser produït de moltes maneres i pot adoptar múltiples formes : per exemple, anotacions manuscrites del que es diu, i es fa, enregistraments d'àudio o de vídeo, fotografies, o, fins i tot el propi treball dels petits.
Aquest material dóna forma concreta al treball pedagògic i ho fa visible.
Aquest procés implica l'ús d'aquest material com a mitjà per a la reflexió rigorosa , metòdica i democràtica sobre el treball pedagògic, una reflexió que serà duta a terme tant pel pedagog o pedagoga en solitari com per est o aquesta en relació amb altres persones ( pedagogs, nens, pares…)
Des d'aquesta perspectiva , la documentació pot ser considerada un relat de autoreflexivitat .
El saber que no estem representant la realitat i que fem unes determinades eleccions facilita l'anàlisi crítica de la naturalesa construïda de la nostra documentació , la recerca de noves respostes.
La “documentació pedagògica” és, quant a contingut, un material que registra el que els nens i nenes diuen i fan (el treball dels nens) i la manera en el qual el pedagog es relaciona amb ells i amb el seu treball.
Aquest material pot ser produït de moltes maneres i pot adoptar múltiples formes : per exemple, anotacions manuscrites del que es diu, i es fa, enregistraments d'àudio o de vídeo, fotografies, o, fins i tot el propi treball dels petits.
Aquest material dóna forma concreta al treball pedagògic i ho fa visible.
Aquest procés implica l'ús d'aquest material com a mitjà per a la reflexió rigorosa , metòdica i democràtica sobre el treball pedagògic, una reflexió que serà duta a terme tant pel pedagog o pedagoga en solitari com per est o aquesta en relació amb altres persones ( pedagogs, nens, pares…)
