miércoles, 9 de marzo de 2011

LES CALES DE MARIA

Fotografia feta per Maria
9-3-2.011
Aquesta vesprada Maria ens ha portat tres cales. Ens ha explicat les seues característiques i com les abelles van a la part groga i fan boletes i després fan mel.
Hem contat les flors i les fulles i després han fet dibuix del natural.


DIBUIXANT

ALGUNES OBRES

martes, 8 de marzo de 2011

FOTOGRAFIES AL PATI

2-3-2.011
Seguint amb el projecte de la utilització de la càmera digital , han estat fent , en un primer moment fotografies d'allò que més els agradavs del pati ( trimestre 1) . En aquest trimestre s'han dedicat a caçar ombres, i segueixen fent...

Però ara han descobert un altre tema ( Valeria i Mauro).
Fotografiar el companys...
Demanen que es deixen fotografiar i que fagen cares...


Tal vegada a partir d'aquesta idea, parlem d' emocions...

TALLER D'ART, KLEE

7-3-2.011
Partint de l'obra de Klee, FEM UN TALLER : collage de formes lliures.
Materials:

Suport: cartolina de color verd.
Restes de cartolines: roig, groc, blanc, blau. Cola i tisores.


Per grups retallen les formes i les posen a la safata, per compartir. Un cop retallades les cartolines, cadascú fa la seua composició, compartint les formes que ha retallat el grup. ALGUNES OBRES:








domingo, 6 de marzo de 2011

PER QUÈ CONTE UNA PETITA PART DEL QUE FEM?

El projectes i activitats que planteje s'organitzen a partir de preguntes dels nens que donen motiu a investigacions on el conflicte orienta la seva recerca . Gradualment, per trobar respostes hem de recórrer a diferents disciplines del saber i la idea de globalització va prenent més importància.
Per això el recull d
e les converses, per ser analitzades i anar així definint el problema comú que preocupa al grup.
Incorpore l'avaluació ( de la meua tasca i la dels infants) com una necessitat de saber el procés, de donar a conèixer i compartir el camí que es fa durant la recerca.
Sorgeix, d'aquesta manera, la
necessitat d'explicitar el relat: la història del projecte.
La manera de representar el coneixement mereix una atenció especial i les noves tecnologies prenen una importància rellevant.
El que passa a la classe i el que passa a la vid
a real ha d'estar connectat i sempre que sigui possible, allò que passa entre les quatre parets de la classe ,ha de trobar una connexió amb el món exterior i ha de provocar algun canvi .
Cada vegada més, el currículum que
da substancialment modificat (ampliat?) i les temàtiques que s'incorporen es nodreixen de preocupacions dels propis nens i de l'actualitat. La idea de comunitat d'aprenentatge (família, criatures i mestrea articula l'aprenentatge i es posen en joc les biografies de tots i totes per construir les identitats personals.
Quan una persona documenta, construeix una relació entre ella mateixa com a pedagog o pedagoga i els infants, els pensaments dels quals, paraules i accions documenta. En aquest sentit , la pràctica de la documentació no pot existir de cap manera separada de la nostra pròpia implicació en el procés. Igualment, l'escenificació (és a dir, la qual cosa representem o actuem d'allò que hem documentat) és també selectiva, parcial i contextual. Nosaltres mateixos, en definitiva co-construïm i co-produïm la documentació com a subjectes i participants. Per tant, quan documentem, som co-constructors de les vides dels infants, i, al mateix temps incorporem les nostres opinions implícites sobre les accions que considerem valuoses o no en una pràctica pedagògica. Ens permet veure, per tant, com nosaltres mateixos entenem i “llegim” el que succeeix en la pràctica. A través de la documentació, ens resulta possible veure com podem relacionar-ens amb el infant d'una altra manera.
Des d'aquesta perspectiva , la documentació pot se
r considerada un relat de autoreflexivitat .
El saber que no estem representant la realitat i que fem unes determinades eleccions facilita
l'anàlisi crítica de la naturalesa construïda de la nostra documentació , la recerca de noves respostes.
La “documentació pedagògica” és, quant a contingut, un material que registra el que els nens i nenes diuen i fan (el treball dels nens) i la manera en el qual el pedagog es relaciona amb ells i amb el seu treball.
Aquest material pot ser produït de moltes maneres i pot adoptar múltiples formes : per exemple, anotacions manuscrites del que es diu, i es fa, enregistraments d'àudio o de vídeo, fotografies, o, fins i tot el propi treball dels petits.

Aquest material dóna forma concreta al treball pedagògic i ho fa visible.

Aquest procés implica l'ús d'aquest material com a mitjà per a la reflexió rigorosa , metòdica i democràtica sobre el treball pedagògic, una reflexió que serà duta a terme tant pel pedagog o pedagoga en solitari com per est o aquesta en relació amb altres persones ( pedagogs, nens, pares…)

LES TIC: EL WORD


3-3-2.011
Avuí hem començat per grups de 5 a practicar l'escriptura del nom i paraules amb el word. mentre els altres infants estan amb Mila, fent activitas, un altra grup va practicant amb el teclat i les lletres...

LA FESTA DE CARNESTOLTES

4-3-2.011
Avui per la vesprada hem eixit al pati de l'escola i hem desfilat amb les nostres disfresses. Els infants han gaudit i després hem berentat ( l'A.P.A ha posat el berenar).


Els xiquets i xiquetes han fet part de la seua disfressa. Porta temps i planificació. I mentre han anat fent la disfressa hem treballat aspectes de les diferents àrees d'aprenentatge, i el que anaven aprenent ha estat per fer una cosa que anavem a utilitzar.
També han conegut un poc d'història: la nostra disfressa era : ÍBERS.
Així que hem vist, molt per damunt, que els íbers varen poblar la península i que queden restes al nostre voltant:
-La més representativa: La dama d'Elx.
Mentre feien els collars: abans de pintar, han comptat els macarrons i quan feien el seu collar tenien que posar quatre macarrons a cada costat: i el total del collar 8.
També han compartit. Cadascu ha triat el color, però anava a un recipient comú i després tos han utilitzat els macarrons per fer el seu collar, sense importar qui ho havia pintat.
A l'hora de dibuixar en el vestit: sèries , punt i ratlla, punt i ratlla...
En quant al llenguatge plàstic: hem treballat el dibuix:
Cadascú ha dibuixat la disfressa que ha fet ( la seua mirada particular)
Una petita mostra: