classe 4 anys Gregori Mayans: EL CUENTO DE LA F

viernes, 6 de mayo de 2011

EL CUENTO DE LA F

EL CUENTO DE ALEJANDRO G.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

LA VEU DELS INFANTS

Qui pot al.legar que ha escoltat o llegit la veritable i directa veu dels infants?
Però els xiquets i xiquetes parlen, i sempre han parlat, malgrat que les seues paraules rares vegades han estat escoltades o han deixat cap petja.
I encara que a vegades les paraules dels infants ens semblen estranyament similars a les nostres, ens remeten a móns i significats llunyans i ignots als quals nosaltres, adults, hem estat massa sords i insensibles.
Donar veu als infants significa dotar-los del seu dret a ser protagonistes de la seua vida.
Sergio Spaggiari

L´infant té

cent llengues

cent mans

cent pensaments

cent maneres de pensar

de jugar i de parlar

de sorprendre´s, d´estimar

cent sempre cent

formes d´escoltar, cent alegries

per cantar i comprendre

cent móns

per descobrir

cent móns

per inventar

cent móns

per somiar

L´infant té

cent llengues

( i encara cent, cent, cent )

però li´n roben noranta-nou.

L´escola i la cultura

li separen el cap del cos.

Li diuen:

que pense sense mans, que actue sense cap,

que escolte i no parle, que comprenga sense joia

que estime i es sorprenga, només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:

que descobreixca el món que ja existeix,

I de cent li´n roben noranta-nou.

Li diuen:

que el joc i la feina,

la realitat i la fantasia,

la ciència i la imaginació,

la raó i el somni

són coses

que no van plegades Li diuen en suma

que el cent no existeix.

L´infant diu: però el cent existeix.

L´infant com a constructor d´imatges que serveixen per construir altres amb elles, fins arribar a entretenir-se amb llenguatges d´imatges, representacions visuals, musculars del objecte, del moviment, de la relació, de les que deriven paraules i conceptes abstractes.

Hem d´oferir a l´infant oportunitats d´esbrinar, de provar, d´enganyar-se, d´esmenar, de triar on i amb qui invertir curiositat, intel.ligència, emocions, d´estimar els recursos infinits del seu cos, de les seues mans, de la seua vista, oïda, de les formes, dels materials, dels sorolls, dels colors…

A nosaltres ens correspon, amb la mateixa llibertat i amb més competència, curiositat i imaginació, oferir als infants i construir amb ells les oportunitats de conèixer.

* “El ojo salta el muro” E. Infantiles Reggio Emilia . L. Malguzzi